L'existència d'aquests animalons segurament es remunta a uns quants segles ja que les restes trobades no és que es trobin en les millors condicions. Les troballes més importants són les següents:

•  Dues falanges distal i un os dels tars entre la tíbia i el peroné, que correspon al Quaternari antic, a Capellades.
•  Uns queixals i incisius fòssils a Caldes de Malavella.
•  Fragment de mandíbula inferior, també a Capellades.
•  I també a Olot, Banyoles i a diferents zones dels Pirineus, aquesta espècie ha deixat records per aquí i per allà.

L'ase català es coneix des de l'antiguitat, ja que la troballa de citacions corresponents al guarà català en textos romans, són una prova clara de la seva existència i de la comercialització que patien.

A l'edat mitjana, a la península Ibèrica, estaven més cotitzats els híbrids i els ases, que les eugues i els poltres. Això va fer augmentar la seva producció en detriment de la cavallar. Davant aquesta situació, els monarques del moment ja van buscar una solució a través de al prohibició davant la producció d'ases, però malgrat això, aquesta producció va continuar igual que les exportacions, sobretot als E.U.A. Però com tot, si tothom en vol, el producte s'acaba, així que criadors d'Andalusia, Castella, Itàlia, Egipte i Mèxic intentaven incluir en aquestes exportacions ases de diferents menes. Però aquesta estafa no va durar massa, ja que es va creure convenient crear un llibre-registre i que cada animal exportat acredités la seva genealogia amb un certificat, donant vida al Llibre Registre Català d'Ases.

Com que els millors exemplars de l'espècie se n'anaven a altres punts del món la riquesa genètica es va veure fortament perjudicada.

El comerç amb els E.U.A. va disminuir quan aquests van obtenir els seus propis productes i es tiraren de cap a la guerra hispanoamericana per la lluita de les terres de Cuba, Puerto Rico, Filipines i la illa de Guam, als últims anys del segle XIX.

Ara bé, els nord-americans no volien pas ser menys, i això encara és una realitat avui dia, i també volien ser propietaris d'uns animals amb un gran prestigi, i si podia ser encara millors que la resta, així que reprengueren les exportacions, talment com ho feren l'Argentina i també zones d'Espanya. Això, va fer augmentar la demanda, que superava l'oferta del moment, així que els criadors van aprofitar per apujar el seu valor, sense guardar sementals per tal d'assegurar nous i bons productes, i així s'arribà a la quasi extinció de la raça.