El nostre ruc té semblances amb l' asinus europeus , però a més a més cal que tinguem present altres qualitats que el distingeixen espectacularment dels de la resta de les capes de la terra, com poden ser les seves gran proporcions, el seu temperament enèrgic però també plàcid a la vegada, i pel seu pelatge curt i suau, i tot i això, gràcies a la situació geogràfica en què es troba, un lloc on la climatologia és la ideal per a la cria. Estem parlant lògicament de Catalunya. Així, el clima mediterrani el qual els podem distingir pels estius calorosos i secs, pels hiverns suaus i on les plujes es concentren a la primavera i tardor es tracta d'un element important per aquest reconeixament mundial.

On creieu que pot trobar-se l'àrea d'origen d'aquesta espècie? Doncs, clarament es troba al Berguedà i l'Osona, i que gràcies a l'esforç que família Gassó ha portat a terme s'està estenent per tota la Catalunya Nord, sobretot per la Cerdanya.

El guarà català té unes peculiaritats somàtiques que el distingeixen clarament de la resta. Tota la seva estampa queda emmarcada per les orelles, molt llargues i ben muntades; la seva longitud pot arribar a ser de 42 centímetres. Gràcies a les potents insercions musculars, es mantenen tibants i mòbils. Així doncs, no podem veure mai un ruc amb les orelles pansides, encara que ja tingui unes quantes dècades a l'esquena. Els ulls són grans, vius, bondadosos, plens de noblesa, per altre banda el morro d'aquesta raça acostuma a tenir una forma descendent.

El negre és la coloració única d'aquests ases. Influeix, però, en les tonalitats varies circumstàncies, l'època de l'any i sobretot les estones que l'animal està prenent el sol, a més, si estan ben alimentats sempre tenen el pèl lluent. A la zona de les aixelles, sota el ventre, pit anterior, part interna de les anques i el voltant dels ulls i el morro, el pelatge és d'un blanc-platejat.

La talla del guarà està situada més o menys entre 1,35 metres i 1,64 metres, mesurant-ho des dels cascs fins al carener. El pes mitjà és de 350 i 400 quilograms. El podem considerar com un tot terreny, perquè és capaç d'arrossegar troncs en boscos on les màquines més sofisticades dels moments són incapaces d'arribar-hi. L'ase autòcton de Catalunya presenta un caràcter llunàtic, però és treballador, tossut i sofert a les bastonades dels seus responsables. Les seves reaccions són imprevisibles si no el coneixes, però si el teu tracte sobre ell és bo, la seva dolcesa i manyagueria és primordial, és a dir es fa estimar.

Una femella pot donar vida a quinze pollins al llarg de la seva vida, començant en tan sols dos anys, tenint com a referència que cria un cop l'any, i tot això és possible de gestació és de 12 mesos. I el millor és que un cop s'acaba el part, la burra no està pas cansada si no que durant 10 dies, ni un més ni un menys, continua el seu estat de zel, i és el moment idoni perquè la burra porti al món un nou ésser. El procediment que s'utilitza (això parlant exclusivament de la reserva de Fuives) per detectar l'estat en zel d'una femella és fàcil: s'aprofita quan les femelles estan juntes per fer-hi passar un mascle davant, i després es tracta de veure quines fan un gest característic com si rosseguessin un xiclet. Després es mira el llibre de registre per veure quin serà el mascle utilitzat en la munta, evitant així possibles problemes de consanguinitat. Això és importantíssim per obtenir naixements correctes.